Als milesis se’ls hi diu moltes voltes filòsofs de la natura, perquè Aristòtil, dos-cents anys després, els va anomenar fisiòlegs, ja que s’ocuparen de l’estudi de la physis (aquest mot grec significa més o menys natura) i els seus processos. En d’altres ocasions aquests pre-socràtics van ser també anomenats cosmòlegs per ocupar-se d’assumptes cosmològics.
.
.
Només sabem què van dir i escriure a través d’uns pocs fragments i de les opinions d’Aristòtil. No coneixem com van arribar a formular les seues conclusions, però sí sabem que el seu projecte tenia a veure amb la substància primària i els canvis de la natura; que estaven ocupats en la recerca d’una arkhé (principi) natural per a la physis.
.
.
Buscaven alguna cosa permanent, estable, al bell mig del caos del canvi constant; i pensaren que el trobarien responent la qüestió: “De què està fet el món?” Tal com el copsem, el món ens resulta inquiet i inestable. A més, percebem una infinita pluralitat d’objectes que no semblen guardar relació entre ells. La filosofia començà amb la creença que darrere d’aquest caos aparent existeixen una permanència oculta i una unitat, què per bé que no és copsable pels sentit, sí és discernible per la ment. Els milesis pensaren que aquesta estabilitat era quelcom substancial. (Després veurem com per als pitagòrics l’element permanent del món consisteix en la seua estructura o forma.)
.
.
Per a nosaltres és més interessant saber com pensaven aquells filòsofs que no allò que pensaven. Evidentment, les seues respostes han quedat superades per la ciència moderna, però precisament aquesta mateixa ciència ha de comptar amb el mètode de treball d’aquells filòsofs antics com base del seu propi mètode científic. I compta, i molt, assabentar-se que els milesis estaven buscant les lleis subjacents de la natura, que estaven buscant entendre què passava al seu voltant sense necessitat de recórrer als mites antics, val a dir, que volien entendre la natura a través de la natura.
.
.
Respon al teu quadern les següents qüestions:
.
1. Explica el significat del terme “pre-socràtic”
2. Quina va ser la principal preocupació dels milesis?
3. Busca el significat del terme “materialisme”. Podríem dir pròpiament que els milesis eren materialistes?
4. Podem conèixer amb exactitud el pensament dels primers filòsofs? Per què?
5. Què vol dir que per als milesis l’ ”estabilitat” que jau sota els canvis visibles és “quelcom substancial”?
6. Per què es pot afirmar que els filòsofs de la natura foren els precursors de la ciència? Quina semblança es pot trobar entre el plantejament dels primers filòsofs i el dels físics actuals?
7. Per què ens resulta més interessant com pensaven aquells filòsofs que el que pensaven?
.
.
Aquesta nota és imprescindible imprimir-la i també el document-21 que fa referència a Tales de Milet; el document-22, dedicat a Anaximandre de Milet i el document-23 sobre Anaxímenes, també milesi.
1 comentari:
dechirant les parties molles,
Publica un comentari a l'entrada