anotació

divendres, 11 de gener del 2008

O. Per què a Grècia?

{aquesta nota és imprescindible imprimir-la. Has de comparar-la amb les teues notes i, fent servir un altre color, afegir el que et falte i llevar les idees que resulten supèrflues. Per acabar, fes els tres exercicis que apareixen al final.}
.
L'aparició del pensament racional a Grècia va ser possible per una colla de circumstàncies, entre les quals cal destacar:

1. La nova estructura política i territorial que apareix s’anomena polis o ciutat‑estat, és un lloc de treball i de defensa, independent i autònom.

2. La democràcia -i les seues institucions- és una forma de govern més participativa que els sistemes anteriors.

3. Parlem d’un període en què es produeix un gran creixement econòmic i comercial. Es comencen a encunyar les primeres monedes com a unitats de canvi i es creen nous mercats, la qual cosa implica que augmenten els viatges de negocis, que es desenvolupa la navegació. Aquests viatges posen amb contacte els habitants de les pròsperes ciutats jòniques, a la costa d’Àsia Menor, amb pobles posseïdors d’altres mitologies, la qual cosa els dugué a relativitzar la seua i a pensar que potser no estaven en possessió de la veritat absoluta. A més, sembla provat que els grecs importaren, en aquests viatges, les tècniques de càlcul i geomètriques de l’Orient, en especial de Babilònia i Egipte, i que gràcies a ells aprofundiren els seus coneixements d’astronomia.

4. Un gran augment del lleure també pot comptar-se com a causa, ja que, en augmentar aquest temps lliure, els grecs antics pogueren dedicar-se a l’educació. Aquesta educació estava dirigida pels rapsodes i aedes que utilitzaven com a “llibre de text” les obres d’Homer. Però no només a l’educació s’hi dedicaren, sinó també a la política i a la cultura en general. Per què havia augmentat el lleure? Perquè després de la fundació de moltes ciutats-estat a Grècia i a les colònies gregues del sud d’Itàlia i d’Àsia Menor, eren els esclaus qui feien el treball manual.
.
5. Que reaparega l’escriptura també compta com a causa, ja que no només facilita la transmissió literària, sinó que permet la fixació de lleis i la formulació d’un llenguatge filosòfic.
.
6. Per acabar, marquem una altra clau. Es tracta de la particular religiositat dels grecs. Ells no tenien llibres sagrats, ni dogmes, ni classe sacerdotal preocupada per l’ortodòxia, sinó que, per contra, era permès reinterpretar els mites fins a la desmitificació mateixa. Reinterpretar-los i fins i tot criticar-los.
.
Aquests mites havien acabat d’estar fixats cap al 700 a n e per part d’Homer (La Il·liada, L’Odissea) i Hesiode (Teogonia, Treballs i dies.) Són aquests els llibres que feien el paper de llibres sagrats d’aquells grecs. Resulta comprensiblement més fàcil criticar un llibre com L’Odissea que no, per exemple, La Bíblia (llibre sagrat dels jueus) atès que L’Odissea va estar escrita per un home, mentre que La Bíblia (segons diuen ells) va ser dictada per Déu.
.
D’aquesta manera, per exemple, els primers filòsofs criticaren la mitologia d’Homer perquè pensaven que els déus que havia imaginat s’assemblaven massa als humans, i eren igual d’egoistes i de traïdors. (Per primera volta es va dir que els mites eren només imaginacions humanes.) Un exemple d’aquesta posició va ser Xenòfanes, qui visqué cap al 570 i que deia que “l’home ha creat els déus a imatge seua.” “L’home creu que els déus han nascut i tenen un cos, vesteixen i parlen exactament igual que nosaltres. Els etíops creuen que els déus són negres i que tenen el nas aixafat, els tracians es pensen que són rossos amb els ulls blaus. Si els bous, els cavalls i els lleons poguessin dibuixar, representarien els déus en forma de bou, de cavall i de lleó.” Recorda l’argument de la mosca teològica de què ens ha parlat Russell: s’hi sembla molt en aquest de Xenòfanes.


1. Explica les causes 1 i 2

2. Es pot defendre la tesi que la filosofia és una activitat elitista? Per què?

3. Els déus que retratà Homer foren criticats per ser éssers antropomòrfics. Estàs tu d’acord amb la crítica a l’antropocentrisme? Se t’acut algun corrent actual que n’estiga en contra també?