L’escola de Milet arribà a la seua fi per la invasió dels perses. Aquesta invasió provocà grans migracions cap al sud d’Itàlia (la Magna Grècia), on noves escoles filosòfiques prendran una orientació diferent. Mentre en la part oriental del món grec els jonis havien estat absorbits en els primers intents d’una explicació científica de l’univers, en la part occidental els pitagòrics enarboraven l’ideal de la filosofia com una guia per a la vida..
La Magna Grècia és, doncs, l’altre focus cultural del moment. Allà va anar a raure Pitàgores (572 aC - 496 aC), un joni de l’illa de Samos que va emigrar a Crotona. Hi va fundar una espècie d’associació religiosa que defensava la creença que tots els éssers són un compost de cos i ànima, i que l’ànima és immortal i el principi de vida. Per als pitagòrics, doncs, filosofar no tenia el mateix objectiu que per als milesis, o siga, no es practicava només per curiositat científica. Constituïren una germanor religiosa, la qual cosa feia que algunes parts de la seua doctrina no pogueren ser comunicades, fins i tot el seu fundador va ser considerat un semidéu. A més, es veia pietós atribuir tota doctrina nova al fundador i, atenent al fet que aquesta escola tingué una història tan llarga que arribà fins als temps de Ciceró (anys 70 a n e), resulta pràcticament impossible descobrir quines van ser les idees del mateix Pitàgores. Per això parlarem en general de l’escola pitagòrica.
Des del punt de vista religiós, el nucli del pitagorisme és la creença en la immortalitat de l’ànima, tal com acabem de dir, i en el seu progrés a través de successives reencarnacions (metempsicosi) no només en cossos humans, sinó també en els de les altres criatures. Per això no podien pas menjar carn: tal volta –pensaven- s’empassarien el cos d’algun ésser animat per l’ànima d’algun avantpassat.
Fes els següents exercicis al teu quadern de classe, tot seguit imprimeix els documents d’aquesta nota (document-24, document-25, document-26 i document-27) per tal de treballar-los a l’aula, per acabar envia un comentari en aquesta nota fent una petita comparació entre la filosofia milèsia i la pitagòrica.
1. On era situada la Magna Grècia?
2. Per què no podem saber quines teories pitagòriques pertanyen realment a Pitàgores?
3. Què és la metempsicosi?
4. Per què eren vegetarians els pitagòrics?
Des del punt de vista religiós, el nucli del pitagorisme és la creença en la immortalitat de l’ànima, tal com acabem de dir, i en el seu progrés a través de successives reencarnacions (metempsicosi) no només en cossos humans, sinó també en els de les altres criatures. Per això no podien pas menjar carn: tal volta –pensaven- s’empassarien el cos d’algun ésser animat per l’ànima d’algun avantpassat.
Fes els següents exercicis al teu quadern de classe, tot seguit imprimeix els documents d’aquesta nota (document-24, document-25, document-26 i document-27) per tal de treballar-los a l’aula, per acabar envia un comentari en aquesta nota fent una petita comparació entre la filosofia milèsia i la pitagòrica.
1. On era situada la Magna Grècia?
2. Per què no podem saber quines teories pitagòriques pertanyen realment a Pitàgores?
3. Què és la metempsicosi?
4. Per què eren vegetarians els pitagòrics?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada