Recapitulem una mica abans de passar a “la primera lliçó” si és que encara podem parlar de lliçons.
Vam començar directament amb un text d’Isaiah Berlin on explica que hi ha diversos tipus de preguntes, d’entre elles ens interessen les filosòfiques. Ja sabem que són qüestions que no tenen respostes definitives, de manera que no és gens fàcil respondre-les. Eduard Punset, basant-se en un llibre de Sam Harris, posa en qüestió el valor de les respostes que des d’àmbits com ara el de la religió puguen tenir. Harris no només no atorga cap valor en aquestes respostes (les religioses), sinó que fins i tot les troba pernicioses, perilloses per la supervivència de l’espècie. Això no significa que estiguem en condicions de suprimir totes les creences, perquè de fet es troben a la base de la nostra manera de copsar el món, d’actuar-hi, però –afirma Harris- no podem ser tolerants amb allò que ens pot destruir.
A classe vam veure una presentació de diapositives amb prou exemples de preguntes filosòfiques i, alhora, vam repassar el text inicial tot recordant la diferència que hi ha entre les preguntes filosòfiques, les empíriques i les formals.
De seguida ficàrem un exemple, “És possible la immortalitat?”- Vet ací una pregunta clarament filosòfica i com la respongué B. Russell: cap argument racional no pot provar que existesca vida després de la mort. Si, malgrat això –afirma-, hi ha qui s’entesta encara a creure-hi, deu ser per altres motius clarament no racionals, sinó emocionals.
Ara serem una mica pragmàtics i seguirem un ordre cronològic per intentar reproduir el mode en què els humans anaren responent en aquestes qüestions, però abans hem d’acceptar que hi ha "la vida". De fet, la pregunta que pregunta per la vida després de la mort, presuposa que hi ha la vida durant la vida. Si més no, acceptem-ho provisionalment. Us fique un petit exercici: Escolteu aquesta cançó de Violeta Parra, cantada per Mercedes Sosa, el document-8. Pensa-hi un poc en la teua raó per donar-li les gràcies i no te talles en absolut a l’hora de dir-ho, d’escriure un comentari que podrem llegir tots.
19 comentaris:
Jo le done gracies a la vida per donarme tot el k tinc però no sols les coses materials sinó per donarme una familia que en vol i la opció de haver conegut unes persones a les que se les pot anomenar amics.
Le doy las gracias a la vida por infinitas razones:por tener una casa donde vivir, por poder alimentarme,por recibir atención médica cuando lo necesito,por recibir una educación...Pero sobretodo por tener a esas personas que hacen que mi vida pase más rápida y sea feliz:mis amigos/as,mi novio e indudablemente mi familia.Porque gracias a ellos se lo que significa la amistad,el amor,el cariño y el afecto.
Muchas veces por cosas insignificantes pensamos que vivir es lo peor, pero si miramos a nuestro alrededor nos daremos cuenta de que realmente somos muy afortunados.
No todos tienen la suerte de vivir en tan buenas condiciones.
Yo le doy las gracias a la vida por tened salud, tener una casa donde dormir, comida y seres queridos. Creo que sin esas cosas no podría vivir. Muchas veces estamos tan acostumbramos a ver gente con todo esto, que lo vemos normal. Pero en realidad, debemos dar las gracias, porque hay mucha gente que no puede disfrutar de eso, aunque no por eso sean menos felices.
Jo li done les gràcies a la vida per tot, sobretot per les coses dolentes o que resulten més desagradables com ara una discussió, la perdúa d'algún ésser estimat, el patiment que provoquen les malaties... perque realment aquestes coses son les que et fan creixer, madurar. Fan que aprecies més la teua vida encara que quan tens algun problema no ho veus així. Com diu el refrany "no hi ha mal que per bé no vinga". També l'he d'agrair les coses bones, com no, com la meua familia, els meus amics, el fet d'haver nascut en un país desenvolupat, etc. Encara que més que donar-li gràcies a la vida pense que he d'agrair que m'haja tocat aquesta. Tal volta no tinc la millor vida del món però tampoc la pitjor, i m'alegre de que siga així.
Doy gracias a la vida por todo lo que tengo en general.Por tener una familia en la que pueda contar para todo, al igual que tener bastantes amigos a los que quiero mucho y en los que apoyarme en los malos momentos.Parece algo muy común lo que expreso, pero no todo el mundo tiene estas cosas y da mucha pena, sobre todo cuando no tienen sitio donde vivir;asi que tenemos que agredecer y vivir lo mas felizmente con lo que nos ha tocado, que no ha sido poco;aunque en esta vida nos pasaran cosas buenas a la vez que cosas malas, pero ya por el echo de tenerlas podemos estar contentos.
li done gràcies a la vida, per poder tindre una educació per a comunicar-me en les persones, sense aixó no tindriem a una persona que ens escoltara quan el necesitem, uns amics...
crec que som afortunats per tindre un lloc on anar després de classe on hi ha tots els placers que nosaltres a voltes necesitem. el pijor una vida viscuda en una enfermetat.
Lourdes.
Jo li done les gracies a la vida per donar-me tot el que tinc: els sentits, ja que sense poder veure, olorar, escoltar, la vida no seria igual. Per donar-me un lloc on viure, salut, una família que em vol i la possibilitat d'estar enamorada, que le coneguda al costat del meu nóvio.
Yo doy las gracais por vivir donde vivo. Por vivir en una casa donde se que me quieren, aunque a veces me queje de que no. Por vivir en un país desarrollado, ya que algunas personas, como en África viven en condiciones infrahumanas, y al pensar en ello me siento muy aforutunada, aunque a veces me quejo por cosas insinificantes. Tambien claro a las personas que m ayudan y me apoyan, como los amigos.(Gracias a ti, Quico, he llegado a la conclusión de que soy una quejica... ...)
Les coneixences que fem, tal com diuen Àlex i Estefania, gràcies a les competències comunicatives, com afirma Lourdes, són possibles només gràcies a la vida. Alguns van més enllà, així Vero S. i Patricia afirmen que en la vida tot és d’agraïr, allò bo i allò dolent perquè tot és vida, algun filòsof de qui parlarem estaria totalment d’acord, però també la poetessa Violeta Parra, amb la qual, per cert, veig que Claudia combrega totalment.
Alguns, com ara Núria, doneu gràcies per una vida materialment bona. Però molts pensem que una vida bona només és possible fent servir el pensament crític, no deixant-nos guiar com si fossem un ramat, i veig perfectament raonable considerar la “queixa” de què parla Nereida com un possible fonament d’eixe pensament crític, sempre que no siga una queixa buida.
Jo, Mjosé, li done gràcies a la vida, perquè aquesta, ens permet gaudir de les emocions com l'amistad, l'amor,...
També, li done gràcies a les emocions roïnes, perquè d'aquesta manera decidim el que ens agrada i el que no, i ambdues emocions ens fan crèixer com a individus.
Crec que escriure el comentari tan tard no em deixa possibilitats de ser massa original....
Jo done les gàcies a la meua vida, per ser tal i com és.
Done les gràcies per a tindre un nivell de vida tan alt que en permet passar part del dia gaudint de comoditats i amistats.
Perque, si haguès nascut vint anys enrrere o en altre pais, la cosa no seria així.
També, per susposat, done les gràcies per totes les persones que estime i que m'estimen.
Yo le doy las gracias a todo lo que tengo a mi alrededor, una casa, unos estudios que me van a servir para un futuro, una familia donde me puedo apollar cuando lo necesite, sobretodo a mis padres, porque son muy buenos conmigo.
También doy las gracias a mis amig@s porque me tienen que aguantar tanto en los momentos buenos como en los malo, cuando un día estoy por "desaparecer" y cuando un día tengo de gritar para que me oigan. Por supuesto también es verdad que ellas no serían así si yo no fuera como soy, porque a mi misma también me doy las gracias.
Y a mi perra, sin dudarlo, también le doy las gracias porque me hace reir mucho cuando hace sus tonterias.
Beatriz Rubio
jo li done les gracies a la vida per tantes coses que mai acavaria. Li done les gracies per tot el que tinc. Gracies perque tinc amics, familia i personen que emb vullguin i em protegen.Li puc donar les gracies per poder cada dia respirar, menjar etc. En general GRACIES per poder existir y ser qui soc,tenir alló que necesite ja no coses materials si no xicotets detalls com un bes, un abraç una paraula una trucada. Per tot aixo jo li tinc que donar les gracies encara que ha vegades siga un poc dificil de donar-se compte de tot el que tenim es gracies a ella.
YO le doy gracias a la vida por poder expresarme libremente, por tener siempre a alguien al lado cuando lo necesite, por tener la posibilidad de aprender algo nuevo cada dia, doy gracias tambien por tener un sitio donde vivir con gente que me quiere.
ALBA CUNI
Yo doy gracias a la vida porque me ha dado todo lo que necestio, porque nos ofrece una educacion y sanidad, que es algo que en otros paises no tienen.
Tambien por tener una familia, una casa, amigos, gente que te comprende, etc
Pero agradezco tambien que haya cosas malas, de las que aprendes y que te enseñan que todo no es de color rosa y que no todo te sale como soñaste una vez o como hubieras deseado, y por supuesto las cosas buenas, te hacen que seas feliz.
Que la vida te de palos de vez en cuando, es bueno, porque te hace ser mas sabio, pero para tener ganas de segir tambien necesitas algo bueno.
Yo pienso que todo lo que nos pasa, bueno o malo, nos sirve para algo, y yo doy gracias a la vida por poder disfrutar de todo eso.
Le doy gracias a la vida, por tener estos padres, que sin ellos no sería nada.
No tendría nada, ellos m dieron la vida, y gracias a la vida, estoy con ellos.Le doy gracias por tener un hogar, ya que mucha gente no puede tener una casa decente.
Por tener a mi familia y gente que me quiere, que son algo especial...
Gracias por tener una familia que me quiere, un novio con el que estoy de maravilla, esos amigos que piensan en mi...
Gracias a la vida, por darme todos mis sentidos... Por que hay gente, que esta sorda, n tiene una pierda..etc, y gracias a la vida que tengo pues lo tengo todo.
Gracias a la vida por darme todo esto.
Y con estos comentarios me doy más cuenta de lo que quiero ala gente de mi alrededor.
Gracias!
Rebeca
Le doy gracias a la vida por tener todos los días un plato de comida en mi mesa, por tener ropa para vestir, una casa donde dormir. También le doy gracias a la vida por haberme dado a estos padres y a estos amigos que tengo. La vida nos vrinda homenajes en varias ocasiones. Cuando nos despertamos de mal humor, solemos decir "la vida es un asco" pero a los cinco minutos ya teniamos que estar dando a la vida las gracias por lo que tenemos, y otras personas no tienes.Po eso le devo todo lo que tengo a la vida.
ILLÁN GAMONAL
JORGE CAMACHOOOOOO!!!!
Jo li done gracies a la vida per tot!!M´ENCANTA VIUREEE!!!Ja que la vida esta plena de plaers , encara que també tenim molts problemes però ,jo em preocupe del que tinc d´avant encara que també pense en el futur però com sol tenim una sola vida, no com als videojocs, tenim que disfrutar-la al maxim per això quasi sempre estic feliç.Gracies a la vida e conegut a gent tan important com la meua família, els amics...Hi e vivit moltes experiencies,que mai s´oblidaran.
Yo le doy gracias a la vida por tener a la familia que tengo, por estar ahí en cada momento para ayudarme a ver el lado bueno y el malo de las cosas, a unos amigos/as los cuales me han demostrado mucho cariño y a pollo en los momentos que peor he estado por ciertas circunstancias, en conocer a mis amigos y también a mis enemigos, porque gracias a ellos he podido abrir los ojos y gracias al apoyo de los demás he podido superar derrotas, el poder tener una casa y un que comer casa día.
Y sobretodo le doy gracias a la vida por la música, no se muy bien como explicar eso pero sin ella yo no habría conocido realmente a personas que cada día me hacen ser un poco mas feliz y también gente, que por muy lejos que esté siempre te recuerda.Sin la música, no habría podido disfrutar de cómo se te pone la piel de gallina por cada nota que suena, sea la melodía que sea , para mí es un sentimiento único en cual jamás podré expresarlo del todo pero que gracias a ella ese mundo es como mi 2ª casa.
Publica un comentari a l'entrada