Els humans en un moment de la seua evolució començaren a alliberar-se de la urgència de dedicar tot el seu temps i energies a la satisfacció de les seues necessitats bàsiques d’alimentació i defensa, com els ocorre als animals. Utilitzaren la seua intel·ligència per descobrir i controlar coses com el foc, la ramaderia i l’agricultura, que els facilitaren la satisfacció de les seues necessitats. La conseqüència que més crida l’atenció d’aquest estalvi de temps és que, des d’èpoques molt remotes, els avantpassats dels humans van poder dedicar temps a la reflexió, a fer-se preguntes sobre el món que els envoltava, sobre els fenòmens naturals i sobre ells mateixos. El fruit d’aquells esforços han estat la mitologia, la filosofia i la ciència, que no són més que tres maneres de respondre les qüestions que s’hi anaven plantejant.
“D’on procedeix el món?”, “Quina és la causa dels fenòmens naturals com ara les tempestes, etc.?”, “Quin és l’origen dels éssers humans?” i etcètera són qüestions que van ser contestades primer de manera mítica. Diguem provisionalment que un mite és una història sobre déus que pretén explicar algun fenomen desconegut i que es va transmetent de generació en generació.
Evidentment el mite exigeix la intervenció de la intel·ligència (però també de l’admiració, la curiositat, la imaginació i la fantasia) per això només els humans tenen mites, i no els animals per als quals el món en què habiten no és un problema perquè només hi viuen, en formen part. Les dones i els homes són capaços de situar-se a certa distància del món en què viuen per tal de problematitzar-lo, de fer-se’n preguntes i buscar-ne respostes. Les primeres respostes, com hem assenyalat, requerien la intervenció dels déus: els fenòmens bons, com ara el bon clima, les bones collites o les victòries en les guerres s’explicaven perquè els déus estaven contents i afavorien una comunitat humana, que al seu torn havia de mantenir-los contents, fent-los tot tipus d’ofrenes i cultes. En canvi, els fenòmens negatius, com ara les catàstrofes naturals, les malalties o les derrotes bèl·liques, eren causades per la ira dels déus contra la comunitat, que igualment havia de retre’ls culte i ofrenes per calmar la seua ira de cara al futur.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada