L. Funcions dels mites

{aquesta nota és imprescindible imprimir-la}

Ara bé, ni un mite és només una simple explicació ni és prou a conèixer-lo. La gent tam­bé feia cerimònies relacionades amb els mites, val a dir, la gent no es podia quedar asseguda esperant apàticament la intervenció dels déus quan hi havia desgràcies com ara sequeres, epidèmies... Podem imaginar que la resposta de la gent a la sequera o a una mala collita era una representació dels fets que descrivia el mite o bé una recitació del mite. Potser algun noruec del poble es disfressava de núvia, amb pedres al pit, per recuperar el martell que tenien els trolls. Amb això, la gent feia al­guna cosa perquè les collites tornassen a ser pròsperes tornant als temps fabulosos dels començaments que descriu el mite. Hi ha molts exemples arreu del món que mostren com la gent representava els seus mites de les estacions amb l'espe­rança d'accelerar els processos de la natura. Aquestes representacions reben el nom de cerimònies religioses o ritus.
.

a) Aquesta característica dels mites, la possibilitat de ser recitats o representats, està relacionada amb una de les seues funcions centrals, la funció màgica (o ritual) dels mites. Gràcies al fet que algú (un xaman, un bruixot, etc.) recita un mite d’origen, per exemple, davant d’un malalt, aquest pot curar-se. El mecanisme és que la recitació significa en realitat una repetició (i restauració) dels orígens que, recordem-ho, són considerats com els temps bons, temps en què no hi havia, per exemple, la malaltia que es tracta de guarir. És molt important assabentar-se que aquesta tornada cap arrere significa que l’home primitiu no accepta la irreversibilitat del temps. Tot al contrari, el temps sagrat del mite és cíclic i no lineal i quan el mite és representat o recitat el que s’intenta és eliminar el temps profà, cronològic i restablir el temps del mite.

b) Se sol reconèixer en els mites també una funció cognoscitiva. És evident, i ja ho vam comentar, que en certes cultures on no hi ha sistemes científics constituïts els fenòmens també necessiten (exigeixen) ser explicats, coneguts. Però també és clar que a mesura que la ciència va desenvolupant-se en totes les cultures, la funció cognoscitiva dels mites es va esvaint.

c) Per acabar, parlem també d’una altra funció dels mites, la seua funció adaptativa. En moltes ocasions el coneixement d’un mite (o la seua recitació en d’altres casos) correspon exclusivament a un grup concret dins d’una societat determinada. Per exemple, en algunes cultures hom entra en el grup dels “adolescents barons” només després de l’execució de determinats ritus d’iniciació.

.

Llegeix el següent text de Malinowski (document-14) i respon les nou qüestions. Les revisarem a classe.