K. TIPUS DE MITES

{aquesta nota és imprescindible imprimir-la}

Segons el seu assumpte, hi ha els mites cosmogònics i d’origen, els de renovació i els escatològics. Tractarem de determinar cadascun d’aquest tipus de mites tot seguit.

a Els mites cosmogònics fan referència a la creació de la totalitat del cosmos i els mites d’origen, que es relacionen estretament amb ells, refereixen la creació particular d’algun fet concret (una fruita, una institució, un mode d’actuar, etc.) Els mites d’origen narren i justifiquen una “situació nova” –nova en el sentit que no estava des del començament del món- i així perllonguen i completen el mite cosmogònic en explicar com el Món ha estat modificat, enriquit o empobrit.

b Els mites de renovació fan referència als canvis cíclics que es produeixen al món. Està clar que el món és alguna cosa diferent per a cada cultura i per a cada tribu, i que hi ha, per això, un nombre considerable de móns. Però, malgrat les diferències d’estructures socioeconòmiques i la varietat de contextos culturals, els pobles arcaics pensen que el món ha de ser renovat anualment. És obvi que l’any és entès també de manera diferent pels primitius i que les dates de l’any nou canvien d’acord amb el clima, el medi geogràfic, el tipus de cultura, etc. Però es tracta sempre d’un cicle, és a dir, d’un període temporal que té un començament i un final, de manera que al final d’un cicle o al començament del cicle següent tenen lloc una sèrie de rituals l’objectiu dels quals és la renovació del món.

c Aquesta idea de renovació cíclica du implícita la idea prou estesa i arcaica que el temps del començament era un “període” prou millor que l’actual. Així, si el pas del temps no és més que un allunyar-se de la perfecció inicial, la repetició cíclica d’aquests mites, o dels rituals que duen aparellats, significa una restauració d’aquella bondat. Un autèntic retorn, però, implica la destrucció de l’ordre existent. I això és el que reflecteixen els mites de la Fi del Món, els mites escatològics.
.

Els mites escatològics més estesos i coneguts són els que parlen de diluvis, cataclismes, terratrèmols, ensorrament de muntanyes, etc. En molts casos, la catàstrofe natural ha estat conseqüència d’una falta dels humans castigada pels éssers sobrenaturals amb l’objectiu d’una regeneració completa de la humanitat. En la major part de les cultures aquesta Fi del Món es produeix cíclicament, però en el sistema mític judeocristià no és així, aquí la Fi del Món és una fita única. Llegim com resumeix Mircea Eliade el mite cristià de l’Apocalipsi al document-16. Per acabar aquesta anotació fes els exercicis d’eixe mateix document que seran corregits a l’aula.

Si t’ha interessat el tema i vols continuar treballant-hi, et propose un exercici voluntari, però en grup: El mite de l’Apocalipsi ha estat recreat magistralment en moltes obres d’art. Dues de les més “belles” potser són la pel·lícula d’Àlex de la Iglesia “El día de la bestia” i l’àlbum de Marilyn Manson “Antichrist Superstar”. El que et propose és que en prengues qualsevol i hi localitzes els elements que han tret del mite cristià de l’Apocalipsi, però en grup, torne a insistir. Els resultats de la investigació els podeu enviar en aquesta nota abans del 30 de novembre.