Així, i d’acord amb la anotació b, els humans ens caracteritzem per ser capaços de fer-nos preguntes. És clar que no totes les preguntes exigeixen el mateix procediment per respondre-les, encara que no ha faltat qui ha intentat respondre mitjançant procediments lògics preguntes estrictament filosòfiques i, fins i tot, per procediments empírics.
“Però, Quico, jo existisc o no?” – va preguntar R. C. Ella esperava una resposta clara perquè en principi és una pregunta empírica. Malgrat això, aquesta pregunta suposa una altra pregunta prèvia: “Què vol dir existir?” i aquesta no té una resposta tan senzilla. Mots com ara “existència” o “realitat” han estat molt discutits pels filòsofs. Nosaltres, de moment, només hem establert que els humans som éssers capaços de fer-nos preguntes. La pregunta de R. C. podia haver estat: “Sóc algú capaç de fer preguntes?” i la resposta no hauria admès dubtes, crec. Si més no, jo hauria respost que sí.
Llegiu el document-6, el qual treballarem a classe. Es tracta d’un article de Bertrand Russell que es titula “Sobrevivim a la mort?” i que va ser publicat per primera vegada el 1936 en un llibre que es diu Els misteris de la vida i de la mort. Un darrer exemple de com respondre a una pregunta filosòfica.
Després de respondre les preguntes imprimiu-vos l’esquema document-7 i fiqueu al costat de cada ítem el número de línia corresponent al text de Russell (document-6.) Per acabar aquesta nota envieu al blog un comentari crític sobre el text.
22 comentaris:
quan els nostres pares em diuen que aquesta foto era quan jo tenia 3 anys i que eixa xica era jo. diguem que no som nosaltres perque en tot eixe temps que ha passat fins ara, han anat morint-se les cel.lules i han nascut unes altres, que són ara les que tenim, hem crescut, hem madurat i hem fet processos de nutrició i desgast.
Lourdes.
Sobre el tema del bé i el mal jo pense que aixó es molt relatiu, per a Russell pot ser que el bé siga defendre la teva opinió i contradir les ordens, però jo pense que fer coses bones es, doncs, fer coses que no contradiguen als teus ideals, sense fer-le dany a ningú.
_MJosé Martínez 1ºBCT
Igual que Russell, yo també pense que la mort es el final de tota la vida.
La ànima, la ment, necesita un cervell per sobeviure. Quan aquest mor, mor completamente l'ànima.
Però l'altra vida és una forma que tenim de superar la por que tenim a la mort. És la resposta que l'home va donar a la seua prehunta "que ocorreix després de la mort?"
Els homes estan molt lluny de arribar a la perfecció com diu el bisbe Birmingham. Podem ser superats en moltes coses pels animals,como caminar pel sostre... però hi ha dos imposibles de superar, la intel.ligéncia (que a sigut la nostra manera pero a defendre-nos de l'evolució) i la nostra capacitat de destrucció. Pero aquesta raó crec que l'ésser humà no pot o no deu sobrevivir a la mort corporal.
Yo pense que després de la mort no hi altra vida amb l´ànima, como diu Russell.
Perque jo crec que cuan es mor una persona, es mor completament amb l´ànima, la mente y el cos.
Per altre lloc, també comenta el texto que si que hi ha altra vida després de la mort,aixó es segun la religó.
Beatriz, 1ºB.C.T.
Respecte al que diu el bisbe sobre que l'home ha de ser immortal perque ha creat moltes meravelles jo no estic d'acord. pense que igual que fem coses meravelloses en fem també altres que no ho són tant. Igual que amb això de que coneguem el bé i el mal tampoc estic d'acord. Cadascú té una idea de que està bé i que està mal i el que per a tu està bé pot ser està mal per a una altra persona.
Jo pense que no hi ha vida després de la mort, per molts filosofs que diuen el contrari. Tampoc li tinc por a la mort perqué crec que tot a de tindre un final i el nostre es la mort, cuan morim pensé que els nostres costums moren am nosaltres.
Pense que el home nos és el mateix que ahir exactament, però la majoria de coses si que son iguals,pots cambiar per dins,els seus organs, però els seus pensaments no cambien d'un dia aun altre
Estic d'acord amb Rusell en el seguent aspecte: Estic d'acord en que sabem que quan morim el cos es corromp i si l'anima esta feta per una serie de records i experiencies per tant per a que puga haver recorsd cal tenir memoria i per a tenir mamoria te que haver un crevell que s'ha corrompit per tant no pot haver anima. Aquest fet es evident peró encara que saben que es quasi imposible sobreviure a la mort les presones no tansols som racinals sinó que per les nostres emocions pensem que hi ha vida després de la mort.
Estoy de acuerdo con Russell en el aspecto de que cuando el cuerpo y la mente desaparecen con la muerte, los rasgos heredados de un ser sobreviven.Es decir, sus descendientes heredaran algunos de sus rasgos y así sucesivamente. Por lo tanto, parte de su personalidad perdurará siempre aunque ya no exista como individuo.
Jo crec que Russell té raó quan diu que els arguments racionals no son els que fan creure en el futur sinó les emocionals.
Pense que no hem de tindre por a la mort, encara que per més que lo diguem no podem wlimina´-la, la por sempre va existir en aquest tema, aleshores que sea nostre futur i a lo millor no moly lluny
Jo pense que després de la mort no hi ha vida perqué si no per a que naixem si després morim? Cuan morim és perqué el cor s'ha parat i això vol dir la mort. Per altra banda jo pensé que el cos no cambia en un instant, cambian les cel·lules, la sang i tot això però del nostre físic no cambia res.
corella: yo pense com russel després de la mort l'unic que hi ha son "gusanitos"jeje lo de l'anima una vegada morts no existis res de res.I el cos tampoc sobreviu perque es descompon i no queda res
Respecte a l'inmortalitat, pot ser que la majoria dels essers humans tinguem por a la mort, perque no estem convençuts que n'hi ha vida despres d'ella. Però, aleshores si tenen por quan som pesimistes perque la seua vida sols son desgracies no els importa morir? Encara que pensem que no servim per a res ells no li temen a la mort i no pensen en una futura vida despres d'ella.
Jo pense que no existeix l'altra vida, però que pot ser, ens puguem rencarnar, encara que també pense que no te perque reencarnar l'ànima...pot ser que siga una altra cosa que no tinga res a vore amb l'ànima encara que nosaltres pensem que si, perque no coneguem eixa "altra cosa" o porque sempre hem pensat que es l'ànima.
Jo crec que quant tu ets mors, tot termina. No crec que l'ànima estiga viva quan tu no ho estas.
Perqué jo mai la e vista.
Segurament si la veig creuré, però com mai la e vista no crec en això.
Tu mors i no nh'i ha mes. Tu cos es matèria que amb el temps s'esfuma.
Rebeca Cosmo 1º Bat H
Jo estic d´acord amb algunes coses que diu Bertand Russel i en contra en altres.
Jo pense que russell té raó amb que el cos dura fins que es corrompa,que el cos canvia tot el temps per la nutrició y el desgast i que al corromperse el nostre cervell mor.
Però pense que no te raó en que el cor este compost de cos i ànima ja que això no es pot comprobar...
1 BATXILLERAT HUMANISTIC JOSE DAVID
yo pense que despres de la vida ya no som cap cosa i que l´ànima és una manera de perdre el por a la mort i estic totalment d´acord amb russell ya que cadascu te la seua memòria i al morir es perd amb el cos
jo crec que si que sobrevivim despres de la mort, ja que la resposta no pot ser racional, sinó emocional, nose si será per por a la mort o per l'admiració de la superioritat humana. pro jo crec que si que sobrevivim despres de la mort.
Despres de la mort no hi ha vida ni anima ni pensament ni res perque es destrueix tot, pot ser que les celules s'apropen a altre cos y permaneixquen alli.
Despres de la mort no hi ha altra vida perque ningu nos la mostrada.
Alejandro Martínez Andújar 1ºbct
Segons el meu pareixer, quan una persona es mor no té vida eterna al cel, sino que algo es queda, com anomenarlo?fantasmes?no, no sé com dir-lo, pero pense que no tot acaba en morir-se el cervell, també en alguns casos pense que existeis la reencarnació.
Jo crec que després de la mort no hi ha res. El cos tots sabem que deixa d'existir perque obviament es descompón, i l'anima jo crec i afirme que també desapareix perque mira si hi ha gent morta y jo no veig les idees d'aquestes vagant per l'aire, a més no s'ha demostrat científicament.
Merche Pitarch Ortiz 1ºbatx.hum.social
Yo pienso sobre este aspecto al igual de lo que piensa Rusell, muchas personas piensan que despues de la muerte hay vida, mas que nada por temor a morir, pero es halgo con lo que tenemos que vivir, "la vida no es perfecta para nadie".
depues de la muerte el alma desaparece, también el cuerpo; se acaba la vida.
ILLÁN GAMONAL
Publica un comentari a l'entrada