Mireu-vos el document-1 amb molta atenció tantes voltes com us calga. Tot seguit llegiu el document-2, us el podeu imprimir, si us resulta mès còmode treballar amb paper, o bé mantenir la finestra de word oberta per tal de fer les següents reflexions:
.
.
A. 1. En dir “veure per creure!” fem referència a que s’ha esdevingut algun fet que no era fàcil que ocorregués i que finalment passa; o també a què “tenim fe” en algú o en alguna cosa perquè hem vist que eixe algú era digne de confiança (arran d’algun acte que ens ho mostre) o bé perquè eixa cosa s’ha esdevingut efectivament. Però, com podem interpretar el títol del vídeo “Creer para ver”? (pensa, doncs, què creus que hi ha primer, la creença o la percepció i per què)
.A. 2. Fica exemples, distints al del programa, de creences que menen a accions.
.
A. 3. Explica tots els mots i expressions que apareixen en cursiva.
.
A. 4. La fi dels plantejaments religiosos implica la fi de tots els plantejaments espirituals? Per què?
.
A. 5. A l’entrevista Golson planteja que si fos cert que hi hagués una correlació tan directa entre creença i acció, tots els musulmans serien terroristes suïcides. Què en respon Harris?
.
A. 6. En la primera resposta Harris afirma que el comportament dels terroristes suïcides islamistes és raonable. Què vol dir? Significaria que hauríem de tolerar eixos comportaments?
.
A. 7. ¿Com explica Harris a la segona resposta que tota religió és intolerant?
.
A. 8. Podríem, segons Harris, acceptar un pensament religiós moderat, ja que el radical o fonamentalista clarament no ho podem fer? Per què?
.
A. 9. Per què diu que som crèduls per naturalesa?
.
A. 10. Coneixes la diferència entre “creure” i “saber”? Què és tenir una certesa? De què depèn?
.
A. 11. ¿On arrela la religió, de quina característica humana se n’aprofita, segons Harris?
.
A. 12. Explica què opines sobre l’apartat 3
.
A. 13. De què se n’aprofita la religió segons el director de cinema David Cronenberg (La mosca és una de les seues pel·licules)
.
Com treballar aquesta nota? La primera tasca és entendre-la. Després respondreu per escrit, a mà i a la vostra llibreta de classe les qüestions A.2, A.3, A.4, A.5, A.6, A.7, A.8, A.9, A.10, A.11, A.12 i A.13. Tot seguit farem la correcció a classe. En quart lloc, cladrà que torneu a mirar-vos el document-1 i que escolteu amb atenció el document-3 per poder respondre a A.1. La resposta a A.1, l'enviareu com comentari i serà publicada perquè tothom la puga llegir. Atenció! Només apareixerà publicada després que jo l'haja acceptada (vull dir, que no cal que l'envieu més d'una volta perquè no apareixerà instantàniament, aquest és un "blog moderat"). L'extensió màxima serà de dues línies. El sisé i darrer pas consistirà a debatre en classe sobre la qüestió A.1.
12 comentaris:
Pense que depenent de la personalitat de cada ún tindrà primer la creeça o la percepció , perque hi ha gent que encara que li afirmes una cosa si no la veu no la creu , pero la gent que es religiosa , mai no ha vist al seu Déu ni te al cent per cent la certessa de que existisca , pèrò ells , encara que no tenen proves ni l'han vist creuen en ell
Així doncs , depén de cada persona veure per creure , o creure per veure
Laura Blanco.
1er baxillerat H
jo pense que es la creenÇa, perque es l'acció en potència. quan una persona diy la vida no val la pena (acció); aleshores vivirà deprimit (potència)
lourdes.
Jo crec que primer va la creença però no sempre. Si tens una religió com per exemple la cristiana primer tens que creure en un déu. Però no sempre esta lligat a una religió. Si tu creus en una cosa no fa falta que la veges. Es a dir jo crec que primer va la creença i després la percepció però depèn de cada persona.
Jo crec que primer va la percepció i després la creença, però també depén de la persona, vaig pensar que cada persona es lliure d'opinar una cosa o un altra. Als cristians no els fa falta veure una cosa per a creure-la però per a molts és millor veure-la avanç de creure-la però depenent molt de les creences d'una persona.
Jo crec que la percepsió, ja que les cosses que ens ocorreixen dia a dia no es gràcies a un Déu, però pot ser que en moments de gran engoixa tenim la necesitat de creure que n´hi ha algú que ens pot ajudar a eixir , però no Déu.
Esther Aguilar
1er batxillerat C.T
El títol de "creure per a veure" vol dir que és primer l'acció de veure per tu mateix el que creus, és a dir, amb la pluja, per exemple, tu abans de veure que està ploguent creus que va a ploure, peró jo opine respecte al títol que primer va la percepció i després la creença, ja que ablans de creure que va a ploure has percebut que el cel està gris, per tant la conclusió de la meua opinió és que pots percebir alguna cosa sense creure que és certa del tot.
Jo crec que per a creure en alguna cosa primer l'has hagut de veure, per a saber que és veritat. Però a l'hora dels termes religiosos és distint si creus és perquè eres creient per naturalesa perquè aquestos fets no poden comprovar-se i quan una persona mor si tu creus diràs que anirà al cel, mentres tant, si no creus directament no diràs res.
Jo pense que primer s'ha de veure per a creure. és molt difícil creure i després veure perquè no sempre tot el que creiem es el que vorem però si que tot el que veiem es el que creem. En una religió segons la creença que tingues o en la religió que creus pensares una cosa o una altra però es molt difícil que dues persones d'una diferent religió pensen el mateix. Cada una pensa una cosa, segons la seua religió.
El nostre cervell té mecanismes per tal de fer-nos la vida més fàcil. Entre ells, està el de fer-nos creure coses fàcilment.
Però, esta clar, que si no percevim res primer, alguna cosa en la que creure no podrem fer-lo.
Si jo no veig que el cel está nubolat, no podré creure que va a ploure.
Si no tens duptes sobre qui ets o el sentit de la vida, no et plantejaràs el creure en cap ésser superior
Alejandro Martinez 1ºbct
Jo crec que abans de tot es la percepcio del que vols fer , ja que si tu perceps algo despres creus en ella per fer-la i a vegades perceps algo que no vols creure.
Si crres abans de fer si no percebiries res.
Creer para ver lo interpreto como que necesitamos tener creencia en algo o en alguien para que si después sucede, comprobar que estábamos en lo cierto, ya que si no creemos en nada cuando suceda algo relevante será cuando creamos en ello, es decir, lo habremos visto para creer. No obstante, pienso que la percepción va antes que la creencia. Percibir nos sirve de base para creer en que se convertirá esa percepción, ya sea después como creíamos o no.
Crec que la persona, en un primer lloc, projecta sempre la creença en alguna cosa, que amb el temps intenta materialitzar “La Fe mou muntanyes”. La creença, és l'estructura bàsica, per al consecució dels objectius, ja siguen materials, intel·lectuals o espirituals. Quan l'individu anhela o projecta una cosa en la seua vida, sempre se sustenta davall la fe o la creença que el que aconseguirà és altament positiu per al seu satisfacció intel·lectual o espiritual.
Publica un comentari a l'entrada